VENT DE NORD: CORSER TRANSPARENT...

Els arbres com plomalls al vent ,

semblen deixar llur món estàtic

i es balancegen rítmicament,

com una dansa ben apresa,

dins una coreografia gegantina,

neta, sorollosa i lluminosa

que em fa sentir petit i feble ,

com si enmig d'una batalla

de cíclops jo em trobés...

Tant sols és la Natura regia i viva

que respira i batega plena i potent ,

cada cop que ho fa ho recorda,

poderosa, bella i esplendent,

que és un aire que corglaça,

o emplena d'esperança o esglaia

els cors, depenent com siguin ells...

I és dins un cel sense boires

per on galopa el corser transparent...

I passa colpejant roques i carenes,

eixugant massa aquestes terres

que pateixen tanta set, tanta set !

Qui et desboca amb aquest desfici,

oh vent tramuntà que per allà on passes

només ets tu i tot el que apartes ?

Quin Nord t'envía de forma violent,

que els ulls que et veuen llagrimegen

i xucles tots els bassals dels camins ?

Vent de Nord: Corser Transparent,

m'impressiones com un somni,

i el teu brogit, per mi, és brega de gegants,

però no t'odio, malgrat tot, i admiro

tota la teva força desbocada com un clam,

que la tendra llibertat atia amb bravura

que res d'aquest món no pot aturar,

i que l'home aixoplugat contempla i,

de vegades, conjura amb verbs antics

del perdut Saber de l'Antigor...

Manuel Luis Tatjé