OH, TOT EL QUE SENTO...

Oh, tot el que sento...
Si tanmateix ho pogués expressar
amb les paraules més acurades,
justes i essencials !


Aquesta gran vibració,
que passa pels filtres
de tot el meu Ésser,
física, psíquica i espiritual,
és com el llenguatge pur dels ocells...


Però la malmeto
quan la vull racionalitzar,
desxifrar amb el pensament,
reduir-la a l'anàlisi humana...


Oh, si l'Hivern humit i fred,
que em dona el consol del Foc que crema,
no enganyés amb falça bonança,
la meravellosa i tendra flor de l'ametller,
que innocent somrèia ahir al Sol
i avui sucumbeix en la glaçada negre..!


Oh, perquè sempre he d'estar previngut,
perquè enmig del bo hi ha el dolent,
i enmig del mal hi creix la benhaurança,
i mai no es pot baixar la guàrdia ?


Oh, tot el que sento...
Si tanmateix ho pogués expressar
amb les paraules més acurades,
justes i essencials !


Aleshores potser ja no pertanyería
a aquesta Esfera Planetària,
ni a aquest Univers Físic,
ni a aquesta Dimensió dolorosa,
de Prova i de pas obligat...


Manuel Luis Tatjé