MONTSEGUR: SANTUARI DELS PURS

ALS CATARS, ALS MARTIRS DEL PUR AMOR CRISTIA* (TAL COM DIU L'ESTELA DE PEDRA SITUADA AL CAMP DELS CREMATS, AL PEU DEL PENYAL I DE LA FORTALESA DE MONTSEGUR)


* * *





VIATGE AL PAÏS DE FOIX, QUE S'ESTEN SOBRE OCCITANIA ADOPTANT FORMA
D'UNA ESTRELLA DE CINC PUNTES ORIENTADA A NORD...

Com pelegrí anhelant
pujo la dreta penya,
de corriols i roques esmolades
pel transitar dels inquiets...

A baix, l'antiga Estela,
ja em parlava dels Purs,
i tan brut com sóc jo
per entre l'estímul de l'Íntim !

La suor que amarava el meu cos,
pesat i esbufegant,
poc importava, si ja veia les runes
de la beneïda, tràgica i simbòlica Fortalesa...

L'aèria visió dels entorns,
eren els espessos boscos occitans,
plens d'un hàlit medieval,
de quan aquells místics totals

guardàven i amagàven amb veneració,
aquell Sant Grial Màgic i Poderós,
en cavernes i oratoris secrets
plens de silenci eremitic i Llum Astral...

Els murs del Castell, d'empeus encara,
conservaven amb zel la forma matemàtica
de la Constel·lació del Bover,
eren banyats pel Sol calent de la tarde

orgullosos al vent, custodiant,
encara avui, aquell Coneixement Suprem,
que els profans no poden arrancar,
i que només els més sensibles capten...

A l'interior, tot és la vibració de la pedra,
malgrat les paraules monòtones que expliquen
la història de l' "heretgia albigenca", rutinaria
lletania de l'empleat, en llengua francesa...

No calen explicacions:
l'enclavament parla per si sol
i m'inunda el Cor de l'Essència Càtara:
"Els Martirs del Pur Amor Cristià..."

Austers germans, que si van tenir
la Llum Griàlica a les mans,
no fou per un mer atzar:
Eren Revolucionaris del Camí Interior...

No tenien altres interessos,
que cisellar en si mateixos
la Pedra Cúbica dels Alkimistes:
I això no els ho perdonà

la trista, rica, cruel Església de Roma,
disposada a matar -com ho feu-,
en nom de la farça que representava,
la iniqua "Santa" Inquisició...

Tot el Castell de Montsegur
i la abrupta i piramidal penya,
on s'encimbella la Fortificació,
quedaren impregnats d'aquell Pur Amor,

que el pas dels segles,
no han pogut arrabassar,
d'aquell Centre de Suprema Gravetat:
una Porta més, i molt especial,

al Shamballa dels esoteristes de fons,
al Mont-Salvat de Montserrat,
d'on sempre ens arriba la seva força,
si es busca amb aquella innocència d'infant.

Catars i Templers, units en la Copa Santa:
tot això, més l'inenarrable que no te paraules,
em va donar Montsegur, les poques hores
que hi vaig ser, i em vaig sentir petit,
davant aquell Santuari de la Divina Gnosi
i una gran veneració es va apoderar de mi...


Manuel Luis Tatjé
Tota la terra d'Oc o Occitània és plena d'aquest hàlit puríssim dels Càtars, els Bons Homes, i travessa els Pirineus meravellosos i segueix impregnant-t'ho tot d'aquesta espiritualitat íntegra per la que van esdevenir Màrtirs i una llegenda sens fi, imborrable que resta al COR de persones i pobles, que cada cop més volen seguir aquelles petjades de Coneixement Pur... MLT.