MONTSEGUR EN ELS PILARS DEL VENT
Enmig de les VallsS'alça lluny entre recordsLes seves paretsAmaguen Secrets en l'EternitatMàrtirs del passatVan cremar-se lluny en la tristorEn mans d'un destíQue narrava a les fosques la seva fiFou la InquisicióEntre guerres santes i traïcióProfanant els CorsD'aquells qui queien als seus peusLes Flames ploren al VentBen lluny d'aquíOn encara el teu nomS'escolta trencat el Silenci a critsPer SempreMontsegur...Sathorys ElenorthAquesta és una de les cançons que podreu escoltar enmig de moltes altres que componen el darrer CD de NARSILION que ha vist la claror i que porta per títol ARCADIA. Què espereu a adquirir-lo ? També podeu visitar EL CAUCE DE PLATA on Sathorys Elenorth us conduirà pels camins de la seva Imaginació prodigiosa... (http:// Elcaucedeplata.blogspot.com/Salutacións des dela Font Poètica i Màgica del Bages ! Manuel Luis Tatjé - 2.006CONTACTEU AMB "NARSILION" A LA SEVA WEB: http://www.narsilion.com/ESCOLTEU LA MUSICA DE NARSILION CLICANT AQUESTA ADREÇA:http://es.youtube.com/watch?v=836zCZ3lYQ0
SATHORYS ELENORTH: CAVALLER DE LA ROSA NEGRE
La Llumdels més PursBonshomes,emergeix per entreles Essènciesde la nostra Terra...Encara la remor dels Càtars,sura com eteri núvol, des d'aquell"Camp dels Cremats",als peus de Montsegur:El darrer baluard...I d'aquella terrible diàspora,on l'ombra del Mal:Simó de Monfort,s'erigía en les tenebres sagnants,d'una Església degenerada:Mare que devora als seus Fills..!Sathorys Elenorth:En quin pun del tempsi l'espai medievals,la teva Espasa foutan justa i sàvia,que dins teu, avui,hi habita el melangiósi coratjósCAVALLER DE LA ROSA NEGRE...?Manuel Luis Tatjé (20*7*05)Sathorys Elenorth, és fundador del grup Narsilion músic i compositor pràcticament de tot el repertori que interpreten, juntament amb Lady Nott la seva màxima Musa d'inspiració, violí i melodiosa veu del grup, i Dark Wind, flautes i filigranes a dojo. La música que fan és vital i envoltant, si en un moment donat suggereix instants medievals, en altres et pot sumir en un aventura èpica digna den Tolkien, però també te moments d'una bella, emocionada i fosca tristor, o d'alguna cosa ignorada, però i mportant com un tresor desconegut, perdut entre les boires pantanoses d'una ciutat de somnis en una nit de temporals astrals, o un amor, fet de llagrimes que s'han tornat perles en una nit on Selene s'ha mostrat en tota la seva plenitut per evocar als morts... Aquesta Música, no te classificació, ningú pot quedar impassible, indiferent, davant el que expressen aquestes vibracions que van directe als sentiments, de vegades també al Cor, i desseguida fan, que l'espectador que les rep, hi participi deixant-se dur, de forma incondicional per aquell instant que ho embolcalla tot... Que més us podría dir de Narsilion: Escolteu-los! Em dareu la raó! ESCOLTEU-LOS I ELS ESTIMAREU..!!CONTACTE AMB "NARSILION" A LA SEVA WEB: http://www.narsilion.com/ JA ESTÀ PROPER EL SEU NOU DISC: DESPERTA FERRO !!
DE MONTSERRAT A RENNES LE CHATEAU
(4 dies entre l'Ariège i l'Aude)
Assentats al poble de Tarascón,al bell mig de l'Ariège,el Castell de Foix s'alça,i els marlets de les seves torres,als Bonshomes homenatgen...Càtars de Montsegur,Herois, Purs d'Occitània,l'èter per semple és plede la vostra Pregària,sacrifici ardent i dolorósinstal·lat al bell cord'aquestes contrades..!Humitats de Pirineus,ens reben i ens afalaguen,en aquesta terra de grutes,on el Grial Càtar s'eixoplugà:Cova d'Ornolac, avui abandonada,Lombrives, turística i visitada...Per fi, l'Aude ens rep,bo i travessant ports, valls,i turons encastellats, lluint llur caramedieval sota aquest cel d'Agost,que alegres, ens veu passar...I encimbellada en recòndita alçada,ventilada pels aires, i avui, amb llum de Sol:l'antiquissima Vila de Rhédae,avui coneguda com Rennes Le Chateau...Amb una aura de Misteri planant per tot,segons els llegat i el voler d'aquell capellà,Rector del poble que s'anomenà;Berenguer Saunier, que tan sols elli llur majordona, saben si, tanmateix,va existir el tresor de sotat l'altar major:No tan sols joies i or, sinó lligallsamb valuosos missatges xifrats,per esbrinar...Quan la històrica llegenda sona tan,i a tants i tants mou i crida,quelcom de cert i poderós porta,des de la Torre que anomenà "Magdala",lloc específic de la seva biblioteca,passant per l'anomenada "Villa Bethània",on hi havia tots els seus records íntims,el seu Oratori, orientat a l'Est...Passant per llur Església parroquial,lloc on vaig sentir molta força espiritual,amb tots els seus arranjaments personals...Les misterioses icones de la Passió,on es diu que també hi ha "claus",això sense oblidar l'Asmodeu,el diable que custòdia el Templei soporta la pica de l'aigua beneïda...Si el mític Rector Berenguer va trobarla "veritable" història de Jesús de Natzareth,un dia, el món ho sabrà,avui, només alguns Cors.tenen la bona resposta.I aquella Dinastía Merovíngia, portadora delsuposat llinatge de Crist,esperant el seu moment, si és que aquestha d'arribar...De vibracions del lloc,ens hem omplenat,i sentint-les bones,al Planeta les encomanem,amb el respirar, el bategar,el viure i l'anhelardel que sentim:A reveure Llenguadoc,Terres del nostre Sagrat Nordde l'altra costat dels Pirineus,fins la tornada i l'encontre !!Manuel Luis TatjéAquell Agost del 2.005 estava ple de pressagis i boires negres que no trigarien a confirmar-se... Però res no ens fa oblidar les hores viscudes, esperades que tenien com a meta la visita al lloc i parròquia del famos Berenguer Saunier. Feliçment la fita fou coronada per Joana i Dani, Arnau i Adrià, MªÀngels i Manel.
MONTSEGUR: SANTUARI DELS PURS
ALS CATARS, ALS MARTIRS DEL PUR AMOR CRISTIA* (TAL COM DIU L'ESTELA DE PEDRA SITUADA AL CAMP DELS CREMATS, AL PEU DEL PENYAL I DE LA FORTALESA DE MONTSEGUR) * * *
VIATGE AL PAÏS DE FOIX, QUE S'ESTEN SOBRE OCCITANIA ADOPTANT FORMA
D'UNA ESTRELLA DE CINC PUNTES ORIENTADA A NORD...Com pelegrí anhelant pujo la dreta penya,de corriols i roques esmoladespel transitar dels inquiets...A baix, l'antiga Estela,ja em parlava dels Purs,i tan brut com sóc joper entre l'estímul de l'Íntim !La suor que amarava el meu cos,pesat i esbufegant, poc importava, si ja veia les runesde la beneïda, tràgica i simbòlica Fortalesa...L'aèria visió dels entorns,eren els espessos boscos occitans,plens d'un hàlit medieval,de quan aquells místics totalsguardàven i amagàven amb veneració,aquell Sant Grial Màgic i Poderós,en cavernes i oratoris secretsplens de silenci eremitic i Llum Astral...Els murs del Castell, d'empeus encara,conservaven amb zel la forma matemàticade la Constel·lació del Bover,eren banyats pel Sol calent de la tardeorgullosos al vent, custodiant,encara avui, aquell Coneixement Suprem,que els profans no poden arrancar,i que només els més sensibles capten...A l'interior, tot és la vibració de la pedra, malgrat les paraules monòtones que expliquenla història de l' "heretgia albigenca", rutinarialletania de l'empleat, en llengua francesa...No calen explicacions:l'enclavament parla per si soli m'inunda el Cor de l'Essència Càtara:"Els Martirs del Pur Amor Cristià..."Austers germans, que si van tenirla Llum Griàlica a les mans,no fou per un mer atzar:Eren Revolucionaris del Camí Interior...No tenien altres interessos,que cisellar en si mateixosla Pedra Cúbica dels Alkimistes:I això no els ho perdonàla trista, rica, cruel Església de Roma,disposada a matar -com ho feu-, en nom de la farça que representava,la iniqua "Santa" Inquisició...Tot el Castell de Montseguri la abrupta i piramidal penya,on s'encimbella la Fortificació,quedaren impregnats d'aquell Pur Amor,que el pas dels segles,no han pogut arrabassar,d'aquell Centre de Suprema Gravetat:una Porta més, i molt especial,al Shamballa dels esoteristes de fons,al Mont-Salvat de Montserrat,d'on sempre ens arriba la seva força,si es busca amb aquella innocència d'infant.Catars i Templers, units en la Copa Santa:tot això, més l'inenarrable que no te paraules,em va donar Montsegur, les poques horesque hi vaig ser, i em vaig sentir petit,davant aquell Santuari de la Divina Gnosii una gran veneració es va apoderar de mi...Manuel Luis TatjéTota la terra d'Oc o Occitània és plena d'aquest hàlit puríssim dels Càtars, els Bons Homes, i travessa els Pirineus meravellosos i segueix impregnant-t'ho tot d'aquesta espiritualitat íntegra per la que van esdevenir Màrtirs i una llegenda sens fi, imborrable que resta al COR de persones i pobles, que cada cop més volen seguir aquelles petjades de Coneixement Pur... MLT.
