VENT DE NORD: CORSER TRANSPARENT...

Els arbres com plomalls al vent ,

semblen deixar llur món estàtic

i es balancegen rítmicament,

com una dansa ben apresa,

dins una coreografia gegantina,

neta, sorollosa i lluminosa

que em fa sentir petit i feble ,

com si enmig d'una batalla

de cíclops jo em trobés...

Tant sols és la Natura regia i viva

que respira i batega plena i potent ,

cada cop que ho fa ho recorda,

poderosa, bella i esplendent,

que és un aire que corglaça,

o emplena d'esperança o esglaia

els cors, depenent com siguin ells...

I és dins un cel sense boires

per on galopa el corser transparent...

I passa colpejant roques i carenes,

eixugant massa aquestes terres

que pateixen tanta set, tanta set !

Qui et desboca amb aquest desfici,

oh vent tramuntà que per allà on passes

només ets tu i tot el que apartes ?

Quin Nord t'envía de forma violent,

que els ulls que et veuen llagrimegen

i xucles tots els bassals dels camins ?

Vent de Nord: Corser Transparent,

m'impressiones com un somni,

i el teu brogit, per mi, és brega de gegants,

però no t'odio, malgrat tot, i admiro

tota la teva força desbocada com un clam,

que la tendra llibertat atia amb bravura

que res d'aquest món no pot aturar,

i que l'home aixoplugat contempla i,

de vegades, conjura amb verbs antics

del perdut Saber de l'Antigor...

Manuel Luis Tatjé

MONTSEGUR EN ELS PILARS DEL VENT

Enmig de les Valls
S'alça lluny entre records
Les seves parets
Amaguen Secrets en l'Eternitat
Màrtirs del passat
Van cremar-se lluny en la tristor
En mans d'un destí
Que narrava a les fosques la seva fi
Fou la Inquisició
Entre guerres santes i traïció
Profanant els Cors
D'aquells qui queien als seus peus
Les Flames ploren al Vent
Ben lluny d'aquí
On encara el teu nom
S'escolta trencat el Silenci a crits
Per Sempre
Montsegur...

Sathorys Elenorth

Aquesta és una de les cançons que podreu escoltar enmig de moltes altres que componen el darrer CD de NARSILION que ha vist la claror i que porta per títol ARCADIA. Què espereu a adquirir-lo ? També podeu visitar EL CAUCE DE PLATA on Sathorys Elenorth us conduirà pels
camins de la seva Imaginació prodigiosa... (http:// Elcaucedeplata.blogspot.com/
Salutacións des dela Font Poètica i Màgica del Bages ! Manuel Luis Tatjé - 2.006
CONTACTEU AMB "NARSILION" A LA SEVA WEB: http://www.narsilion.com/

ESCOLTEU LA MUSICA DE NARSILION CLICANT AQUESTA ADREÇA:
http://es.youtube.com/watch?v=836zCZ3lYQ0

SATHORYS ELENORTH: CAVALLER DE LA ROSA NEGRE

La Llum
dels més Purs
Bonshomes,
emergeix per entre
les Essències
de la nostra Terra...

Encara la remor dels Càtars,
sura com eteri núvol,
des d'aquell
"Camp dels Cremats",
als peus de Montsegur:
El darrer baluard...

I d'aquella terrible diàspora,
on l'ombra del Mal:
Simó de Monfort,
s'erigía en les tenebres sagnants,
d'una Església degenerada:
Mare que devora als seus Fills..!

Sathorys Elenorth:
En quin pun del temps
i l'espai medievals,
la teva Espasa fou
tan justa i sàvia,
que dins teu, avui,
hi habita el melangiós
i coratjós
CAVALLER DE LA ROSA NEGRE...?


Manuel Luis Tatjé (20*7*05)

Sathorys Elenorth, és fundador del grup Narsilion músic i compositor pràcticament de tot el repertori que interpreten, juntament amb Lady Nott la seva màxima Musa d'inspiració, violí i melodiosa veu del grup, i Dark Wind, flautes i filigranes a dojo. La música que fan és vital i envoltant, si en un moment donat suggereix instants medievals, en altres et pot sumir en un aventura èpica digna den Tolkien, però també te moments d'una bella, emocionada i fosca tristor, o d'alguna cosa ignorada, però i mportant com un tresor desconegut, perdut entre les boires pantanoses d'una ciutat de somnis en una nit de temporals astrals, o un amor, fet de llagrimes que s'han tornat perles en una nit on Selene s'ha mostrat en tota la seva plenitut per evocar als morts... Aquesta Música, no te classificació, ningú pot quedar impassible, indiferent, davant el que expressen aquestes vibracions que van directe als sentiments, de vegades també al Cor, i desseguida fan, que l'espectador que les rep, hi participi deixant-se dur, de forma incondicional per aquell instant que ho embolcalla tot... Que més us podría dir de Narsilion: Escolteu-los! Em dareu la raó! ESCOLTEU-LOS I ELS ESTIMAREU..!!

CONTACTE AMB "NARSILION" A LA SEVA WEB: http://www.narsilion.com/

JA ESTÀ PROPER EL SEU NOU DISC: DESPERTA FERRO !!

DE MONTSERRAT A RENNES LE CHATEAU

(4 dies entre l'Ariège i l'Aude)












Assentats al poble de Tarascón,
al bell mig de l'Ariège,
el Castell de Foix s'alça,
i els marlets de les seves torres,
als Bonshomes homenatgen...

Càtars de Montsegur,
Herois, Purs d'Occitània,
l'èter per semple és ple
de la vostra Pregària,
sacrifici ardent i dolorós
instal·lat al bell cor
d'aquestes contrades..!

Humitats de Pirineus,
ens reben i ens afalaguen,
en aquesta terra de grutes,
on el Grial Càtar s'eixoplugà:
Cova d'Ornolac, avui abandonada,
Lombrives, turística i visitada...

Per fi, l'Aude ens rep,
bo i travessant ports, valls,
i turons encastellats, lluint llur cara
medieval sota aquest cel d'Agost,
que alegres, ens veu passar...

I encimbellada en recòndita alçada,
ventilada pels aires, i avui, amb llum de Sol:
l'antiquissima Vila de Rhédae,
avui coneguda com Rennes Le Chateau...
Amb una aura de Misteri planant per tot,
segons els llegat i el voler d'aquell capellà,
Rector del poble que s'anomenà;
Berenguer Saunier, que tan sols ell
i llur majordona, saben si, tanmateix,
va existir el tresor de sotat l'altar major:
No tan sols joies i or, sinó lligalls
amb valuosos missatges xifrats,
per esbrinar...

Quan la històrica llegenda sona tan,
i a tants i tants mou i crida,
quelcom de cert i poderós porta,
des de la Torre que anomenà "Magdala",
lloc específic de la seva biblioteca,
passant per l'anomenada "Villa Bethània",
on hi havia tots els seus records íntims,
el seu Oratori, orientat a l'Est...
Passant per llur Església parroquial,
lloc on vaig sentir molta força espiritual,
amb tots els seus arranjaments personals...

Les misterioses icones de la Passió,
on es diu que també hi ha "claus",
això sense oblidar l'Asmodeu,
el diable que custòdia el Temple
i soporta la pica de l'aigua beneïda...
Si el mític Rector Berenguer va trobar
la "veritable" història de Jesús de Natzareth,
un dia, el món ho sabrà,
avui, només alguns Cors.
tenen la bona resposta.

I aquella Dinastía Merovíngia, portadora del
suposat llinatge de Crist,
esperant el seu moment,
si és que aquest
ha d'arribar...

De vibracions del lloc,
ens hem omplenat,
i sentint-les bones,
al Planeta les encomanem,
amb el respirar, el bategar,
el viure i l'anhelar
del que sentim:
A reveure Llenguadoc,
Terres del nostre Sagrat Nord
de l'altra costat dels Pirineus,
fins la tornada i l'encontre !!

Manuel Luis Tatjé

Aquell Agost del 2.005 estava ple de pressagis i boires negres que no trigarien a confirmar-se... Però res no ens fa oblidar les hores viscudes, esperades que tenien com a meta la visita al lloc i parròquia del famos Berenguer Saunier. Feliçment la fita fou coronada per Joana i Dani, Arnau i Adrià, MªÀngels i Manel.

MONTSEGUR: SANTUARI DELS PURS

ALS CATARS, ALS MARTIRS DEL PUR AMOR CRISTIA* (TAL COM DIU L'ESTELA DE PEDRA SITUADA AL CAMP DELS CREMATS, AL PEU DEL PENYAL I DE LA FORTALESA DE MONTSEGUR)


* * *





VIATGE AL PAÏS DE FOIX, QUE S'ESTEN SOBRE OCCITANIA ADOPTANT FORMA
D'UNA ESTRELLA DE CINC PUNTES ORIENTADA A NORD...

Com pelegrí anhelant
pujo la dreta penya,
de corriols i roques esmolades
pel transitar dels inquiets...

A baix, l'antiga Estela,
ja em parlava dels Purs,
i tan brut com sóc jo
per entre l'estímul de l'Íntim !

La suor que amarava el meu cos,
pesat i esbufegant,
poc importava, si ja veia les runes
de la beneïda, tràgica i simbòlica Fortalesa...

L'aèria visió dels entorns,
eren els espessos boscos occitans,
plens d'un hàlit medieval,
de quan aquells místics totals

guardàven i amagàven amb veneració,
aquell Sant Grial Màgic i Poderós,
en cavernes i oratoris secrets
plens de silenci eremitic i Llum Astral...

Els murs del Castell, d'empeus encara,
conservaven amb zel la forma matemàtica
de la Constel·lació del Bover,
eren banyats pel Sol calent de la tarde

orgullosos al vent, custodiant,
encara avui, aquell Coneixement Suprem,
que els profans no poden arrancar,
i que només els més sensibles capten...

A l'interior, tot és la vibració de la pedra,
malgrat les paraules monòtones que expliquen
la història de l' "heretgia albigenca", rutinaria
lletania de l'empleat, en llengua francesa...

No calen explicacions:
l'enclavament parla per si sol
i m'inunda el Cor de l'Essència Càtara:
"Els Martirs del Pur Amor Cristià..."

Austers germans, que si van tenir
la Llum Griàlica a les mans,
no fou per un mer atzar:
Eren Revolucionaris del Camí Interior...

No tenien altres interessos,
que cisellar en si mateixos
la Pedra Cúbica dels Alkimistes:
I això no els ho perdonà

la trista, rica, cruel Església de Roma,
disposada a matar -com ho feu-,
en nom de la farça que representava,
la iniqua "Santa" Inquisició...

Tot el Castell de Montsegur
i la abrupta i piramidal penya,
on s'encimbella la Fortificació,
quedaren impregnats d'aquell Pur Amor,

que el pas dels segles,
no han pogut arrabassar,
d'aquell Centre de Suprema Gravetat:
una Porta més, i molt especial,

al Shamballa dels esoteristes de fons,
al Mont-Salvat de Montserrat,
d'on sempre ens arriba la seva força,
si es busca amb aquella innocència d'infant.

Catars i Templers, units en la Copa Santa:
tot això, més l'inenarrable que no te paraules,
em va donar Montsegur, les poques hores
que hi vaig ser, i em vaig sentir petit,
davant aquell Santuari de la Divina Gnosi
i una gran veneració es va apoderar de mi...


Manuel Luis Tatjé
Tota la terra d'Oc o Occitània és plena d'aquest hàlit puríssim dels Càtars, els Bons Homes, i travessa els Pirineus meravellosos i segueix impregnant-t'ho tot d'aquesta espiritualitat íntegra per la que van esdevenir Màrtirs i una llegenda sens fi, imborrable que resta al COR de persones i pobles, que cada cop més volen seguir aquelles petjades de Coneixement Pur... MLT.

OH, TOT EL QUE SENTO...

Oh, tot el que sento...
Si tanmateix ho pogués expressar
amb les paraules més acurades,
justes i essencials !


Aquesta gran vibració,
que passa pels filtres
de tot el meu Ésser,
física, psíquica i espiritual,
és com el llenguatge pur dels ocells...


Però la malmeto
quan la vull racionalitzar,
desxifrar amb el pensament,
reduir-la a l'anàlisi humana...


Oh, si l'Hivern humit i fred,
que em dona el consol del Foc que crema,
no enganyés amb falça bonança,
la meravellosa i tendra flor de l'ametller,
que innocent somrèia ahir al Sol
i avui sucumbeix en la glaçada negre..!


Oh, perquè sempre he d'estar previngut,
perquè enmig del bo hi ha el dolent,
i enmig del mal hi creix la benhaurança,
i mai no es pot baixar la guàrdia ?


Oh, tot el que sento...
Si tanmateix ho pogués expressar
amb les paraules més acurades,
justes i essencials !


Aleshores potser ja no pertanyería
a aquesta Esfera Planetària,
ni a aquest Univers Físic,
ni a aquesta Dimensió dolorosa,
de Prova i de pas obligat...


Manuel Luis Tatjé

EVOCANT MOSSEN JACINT VERDAGUER AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MÓN

Aquella finestra del Santuari
esguardava plenament
el bell massís del Canigó:
de nit lluïen les estrelles,
voleiaven de dia els núvols
pel blau intensíssim del cel
i el Cor il·luminat del Poeta s'agitava
en mística filigrana espiritual,
mentre extasiat escrivía,
paraules profundes i sensibles
de la seva Musa Angelical...


I sèia reclinat en aquella cadira
de fusta noble i cuir,
i el seu esguard es perdía
en aquell escenari natural
on el seu Esperit s'emmirallava
en els cims blancs de neus immàcules
i en aquella Creu de Ferro fixada en la roca,
que batíen - i baten - tots els vents...
Perquè dalt les serralades,
tot és més pur i allunyat de l'engany,
més serè, reflexiu, vertader...


Les seves jerarquies terrenals,
poc o gents comprengueren la seva Fe,
la Força que el guiava, els seus afanys,
la seva particular Inspiració Divina,
i l'angoixant sufriment que embargava
la seva vida com un flagell constant...
A recés de la Mare de Déu del Mont,
- representació divina i femenina,
del seu (i nostre) Reial Ésser Intern -,
es sentí acollit en aquell eixopluc elevat,
i la seva Vibració de veritable Adepte,


es va expandir arreu de les contrades,
fent una torxa i un far del turó i Santuari,
que crida al pelegrinatge tots els cors,
i és un punt especialment màgic
d'aquesta Catalunya mística, espiritual
i misteriosa, de la que som fills menuts,
tarrejant per tots els seus turons
i seguint les gegantines passes
de Mossén Jacint Verdaguer,
i tota la llavor que va sembrar
pel Temple Íntim de cada un...



Manuel Luis Tatjé

AURORA DE PRIMAVERA

Aurora de Primavera,

quin Concert per l'Esperit..!

No és tan sols el raig de Sol,

que, solemne, s'alça damunt el turó,

banyant de roig encès Montserrat,

i totes les arbredes a l'abast,

com una estora de Llum

i un bàlsam amb harmonía d'olors...

Es tota l'ocellada que fa niu

i s'aparella en les millors

enforcadures de cada arbre,

fornit de fulles tendres,

d'intensa verdor...

Aurora de Primavera,

quin èxtasi tan meravellós,

és veure la taranyina laboriosa,

que aprofitant les perles de rosada,

estén el seu pont i trampes,

teixint un veritable micro-còsmos..!

Es emplenar els pulmons,

en fresca i pura inhalació,

i retenir aquest Prana de Llum,

que no és sinó Vida esclatant,

pel Cos físic, l'Ànima, l'Esperit..!

Aurora de Primavera,

per tot destil·la l'Energia

del que és nou i comença...

Tot just cloure els ulls

i no sentir el pròpi cos,

bo i essent arbre, fulla i tronc,

bri d'herba o vent suau,

travessant el brancam...

Ser Cor de la muntanya,

o Terra Mare curulla

de virginals fertilitats...

Ser boira viatgera i canviant,

o ocell lleuger planejant

pels aires o volant ràpid

vers presa o niu...

Aurora de Primavera,

quina joia intraduïble i bella,

poder ser VIDA en majúscula,

essència nirvànica carregada

de tot això tan vital,

que no te nom, ni expressió possible,

formar part potser,

d'algún éter incorpori,

o ser simplement, i legítimament,

Home Espiritual capaç

de la Integració amb el GRAN TOT...

Aurora de Primavera,

quina imparable inspiració solar,

impregna totes les meves

incontrolables porositats físiques,

que vibren amb la intensitat

que el cicle estacional pregona,

i ser, simplement, home condemnat

a la pena d'un viure subconscient,

però de poder copsar,

- quan redueixo l'Ego -,

tota la gran magnificència

de la Vida Còsmica,

en el sentit més ampli

i galàctic, malgrat ser,

diminuta cèl·lula d'aquest Cos,

que orbita sota Lleis Sagrades,

en un punt minúscul d'aquest Sistema Solar,

bategant i alimentant-me

de tot aquest devassall

d'infinituds supremes,

i, malgrat tot,

indescriptibles...

Ser Naturalesa,

i lluitar per transcendeir-la...

Aurora de primavera,

qui sóc jo, pobre de mi,

per intentar d'escriure,

inspiracions tan enormes,

que em depassen per tot...

I malgrat tot, ho visc,

i el que copso és un esclat,

que sé que espatllo,

amb aquesta voluntat

de posar-lo en lletres...

OM MANI PADME HUM

Oh, Déu meu en mi,

assisteis-me i perdona

tota la meva gosadía...

Manuel Luis Tatjé

LA MILLOR MANERA DE PENSAR...

Diu la Sàvia Llegenda: "La Millor Manera

de Pensar és No Pensar"...

I és en el Silenci i la Quietud Especial del

No-Pensar que s'obren les Portes del Cor i

de la Intuïció: Aquesta és la Inspiració

que com una Font Màgica, brolla plena

d'aquell Coneixement Secret, Diví,

Meravellós i Intemporal que tu i tots portem a dins, i al que la Ment sorollosa i

agitada, sovint no ens deixa accedir...

És per això que amb la calma de la Ment, arriba la quietud del No-Pensar, i això

és la Inspiricació, Camí Lluminós del Discerniment...

Aquest, amics, és un dels Nords amb que pretenc de guiar-me, aconseguir-ho o

no, no és cosa, doncs del Pensament, ni de la Ment, ni de la Raó...

Molt ben trobats amics, en aquest humil racó poètic en el que, de mica en mica

hi posaré Inspiracions, per mi, molt especials.....

Si us abelleix podeu fer els comentaris que cregueu oportuns.

Tinc el ple convenciment que ens cal aprendre de tots i de tot.

MANUEL LUIS TATJÉ